Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




XIV



E

n Ramon de Montbrió, per més qu'havía fet molt la vida de ciutat, no coneixía sinó lleugerament els refinaments del tracte social. Sa vida d'estudiant, ocupada ab entreteniments y cabories de carácter purament personal, no li havía permès gayre més tracte que ab cientítichs, artistes y somniadors, gent de més ò menos personalitat, però generalment poch preocupada de les filigranes de la etiqueta. La gent del camp que constituhía sa més apetitosa societat, no hi há que dir que no li adobaren gran cosa per aquest cantó.

 Aixís es que, al trobarse tan impensadament ab gent de respecte com els senyors de Serra Bruna, ses filles y una munió de parents xichs y grans qu'estiuejavan al más, en aquell moment reunits en la sala de confiansa ahont se feu la presentació, quedá sorprès y un poch entrebancat.