rades y malmeses per boca dels jayos del poble, cantades ara ab verdadera devoció y coneixement, tinguessin el dò de remòurelshi fins les entranyes, com si'ls despertessin dormides ansies y vells recorts, qu'afluían com abundoses dèus d'entre mitj de ses, fins aleshores, no compreses exquisitats.
Per fí, portat per son entusiasme de missioner y posant á contribució sa felís memoria, comensá á recitar, ab entonació vígorosa, tirades de versos, triades poesíes dels mestres del renaixement catalá.
La poderosa veu dels apòstols de la terra catalana, cridant patria, clamant justicia y remembrant gestes de nostres passats, oblidades, desconegudes ò desvirtuades per les histories, produhí sobre aquell curt auditori de catalans inconcients, els efectes de sempre en tals cassos. S'adonaren de que aquells accents un la propia parla'ls hi arribavan al cor, comprengueren qu'allò anava per ells é identificantse ab l'ánima del poeta, sentiren remoure dintre'ls cors quelcom que fins allavors hi era com adormit.
Aquelles mascles notes, llensades á boca plena pel nou jotglar que s'havía emprès la noble tasca de ventar les cendres del oblit pera revifar el caliu de la patria, rodolant per les amples sales, semblavan revetllar l'ánima esmortuhida de la vella llar catalana, que se
