esprés del ofici, tota la familia Serra Bruna's dirigí á la Rectoría.
—¡Vaja, Pascal: avuy sí que sembla que la gasofia va reventa! —exclamá en Montbrió, al toparse de bones á primeres ab el recader, qu'anava tot atrafegat.
—¡No me'n parli, home! ¡Si sembla que casem la pubilla! No sé pas quín dimontri de vent empeny la rutlla, que va més llatina que un puday. —Parlant baix y guinyant l'ull, afegí: —Jo'm vull pensar que les malediccions del altre día han llevat.—
En essent á dalt, surtí á rèbrels mossen Joan ab cara de Pasqües y felícitantse de les circunstancies que li portavan tant de be de Deu á casa.
—¡Però, senyor Rector! —exclamá donya Dolors, sorpresa de veure una gran taula parada, ab una restellera de plats que feya por.— ¿Que
