Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/154

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


se creya que nosaltres havíam d'aixecar la casa pera venir á la Rectoría?

 —Déixim, donya Dolors, que cadahú s'enten y balla sol. Soldat previngut val per dos. Minus feriunt jacula quae praevidatur, deyam á Cervera, —feu mossen Joan, tot fregantse les mans com qui amaga alguna sorpresa.

 La Felissa, desconeguda per lo endressada, anava d'assí d'allá com una llensadora y apenes hagué barbotejat algunes paraules de benvinguda, s'esmunyí cap á la cuyna.

 En Ramon y les senyores surtiren á fer temps rondant pel poble, en tant que don Eudalt y mossen Joan s'entretenían conversant y fumant en la cambra despaig. Seguidament anaren arribant fins á mitja dotzena ò més dels principals feligresos, pagesos tots y propietaris de la rodalia. Al fí don Eudalt no pogué abstenirse de manifestar sa sorpresa, exclamant:

 —¿Y donchs, mossen Joan, qu'hem de celebrar capítol ò es que's tracta de refer la confraría del Sagrament?

 —De tot se pot tractar, —contestá complascentment el Rector,— però'l cas es que m'ha alegrat tant la surtida del plaga del meu nebot, exigintme aquesta festa qu'ell ne diu de desagravis, que l'he volguda fer extensiva á altres agraviats que puguin haverhi, convidant per mon compte á tots aquests senyors y