Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/178

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

baixar les ardencies del cor d'en Montbrió qui, malgrat la furia ab que's dedicava á ses ocupacions d'esplotació y repoblació de ses finques, modificació de pactes, reorganisació de serveys de sos masovers y demés fal-leres que preocupavan son ánim tocat del esperit de regeneració, sempre'l pensament se li enfugía vers els espadats de Serra Bruna, hont hi havía deixat la meytat de son cor.

 Les aurenetes anunciaren les tebies plujes de la primavera, y les plantes reviscolades se cubriren de flors y per fí l'estiu feu, envoltat de llum, de colors y de vida, sa triomfal reaparició.

 Allavors en Ramon, fent examen de conciencia, recapitulá ab els ulls fits á part de dintre, passant baláns de sos afectes, de sos sentiments, de ses necessitats, de sos poders, de ses promeses y de sos propòsits. El pobre se feu la ilusió de que reflexionava fredament, quan en veritat hi havía un sentiment que cobría tots els demés, l'anyoransa, y un altre, la esperansa, que li pintava tot de color de rosa.

 Aixís, al preguntarse á si mateix «¿què tinch de fer?» sense donarse temps de respondre, comensá'ls preparatius d'estiuada.