Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


son oncle li havía donat, resistí be la empenta de sos estudis científichs. Sols sufrí detriment l'embolcall escolástich qu'aquell li havía teixit. Els procediments científichs l'atreyan més que les disquisicions filosòfiques y ab son temperament d'artista prefería á la sublím theología del Ángel de les escoles l'arrobament produhit per la contemplació dels fenòmens de la naturalesa, entrantli les impressions abans pel cor que pel cap. Ánima somniadora, son cor estava tant rublert de sentiment artístich, que bastava una gota pera vessar, fent vibrar sos nervis á voltes ab fressosos esclats. Sa naturalesa era tan afinada, que copsava la més lleugera nota armónica que li entrés per qualsevol dels sentits, convertintho tot en substancia son esperit privilegiat. Igualment lo commovían els gemechs de la tenora gronxantse per les arbredes del Fluviá, que l'espetech del trò rodolant pels penyals del Pirineu.

 Apart d'això, era de geni viu, alegre y xistós, ab alegria comunicativa que s'infiltrava en l'ánim de tothom qui'l tractava. Era per natural eminentment popular y, sobre tot tractantse de pagesos, son carácter expansiu y observador al propi temps, lo portava á subgectarlos á veritables autopsies morals, en les que'ls feya mostrar tots els replechs de l'ánima.