Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/189

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




IV



B

e li tenía don Eudalt á n'en Montbrió entre ceya y ceya, acusantlo fins de trastornador de la cosa pública; però encara no ho sabía tot, y tros que se'n faltava. Poch sospitava ell que la més trastornada per les maniobres del jove era, de moment, sa propia filla. Es veritat que'ls dos enamorats no havían entrat encara en el período de les inteligencies expresses, però tácitament estavan prou convensuts de les mútues intencions, com convensudes n'estavan ademés altres persones que jutjavan per lo que veyan. Les mateixes mosses, cosines d'ella, capitanejades per la enfutimada Loreto, no s'amagavan pas pera donarho á entendre, complaguentse en compromètrels, deixantlos aislats en quant la ocasió's presentava y entonant á chor aquella cansó que diu: L'aureneta, y'l pinsá—se volían emmaridá etc.