Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/198

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




VI



E

n l'abundant repás, hi prengueren part amos y treballadors en amigable conxorxa, y ja refets aquests de les fatigues de la jornada, aumentá'l bon humor y vingué la part típica de la festa. Se comensá pel ball de la cuca fera. Aposta s'havían deixat dretes unes quantes motes de blat, lligades per sota les espigues ab cintes de variats colors. Entorn d'una d'elles giravoltavan, formant rodona, una dotzena ò més de segadors, brandant les eynes de llur treball y cantant una cansó de ritme cadenciós, ab un rescoble que deya: «Seguèula, robèula, la èspiga daurada, —seguèula, robèula, á vista del drach».

 El drach era un altre segador que, dins de la rodona, guardava les espigues, marxant de quatre grapes ab uns espardenyots lligats á les mans, pera defensarles dels gallets del rostoll. Amossada ab les dents per la fulla,