Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/201

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


semblava infiltrarse fins á l'ánima, ab aquella expressió insinuant y, enèrgica á la qual se doblegavan les voluntats, ab aquell no sé què, fondament sugestiu, que corprenía, ajudat de la seva veu poderosa y dominant, de son temperament, que portava l'art en infusió, y ab aquell cor que vessava sempre de sentiment, lográ'l miracle de dominar la improvisada massa coral y, rompent la dura crosta de rusticitats, degeneracions y barbarismes, conseguí deixar al descobert delicadeses de gust y tendreses de sentiment, que ja intuitivament sabía que no podían mancarhi en homes qu'eran, com ell deya, carn de la seva carn y sanch de la seva sanch.

 Dihèmho tot: potser la composició de lloch hi era per bona part; l'hora baixa, en la que al camp semblan despertar tots els misticismes de la naturalesa, la immensa rostollada que brillava ab melancòlica fosforescencia als raigs oblíquus de la lluna al plè, l'horitzó clos per una tanca envellutada de verdor bruna y cada vegada més indecisa, y per fi, els ánims en indefinible tensió, gradualment preparats, pera una situació en qu'eran alhora actors y espectadors... tot contribuhía, sens dubte, á la solemnitat del moment, creant una d'aquelles fòrmules psicològiques d'ordre subgectiu, en que's supleix ab la superabundancia del propi sentiment lo limitat ò deficient de l'acció.