uí es aquest home? —preguntava en Ramon á son oncle.— ¿Quí es aquest home ò secretari que á cada moment me'l trobo al davant, ficantse en mes converses, y que encara no he pogut esbrinar si mena llebra ò conill?
—Aquest home, —li respongué mossen Joan,— es la espina qu'un día's clavará als peus de don Eudalt, si les coses segueixen pels camins d'ara. No li ha pas plantat cara may y fins ha procurat no posarse en evidencia; fa la seva y calla. Convertit en juheu dels infelissos terrassans, acaba de tenirlos á tots endogalats ab prèstams usuraris, dels que dificilment se'n sustreurán. Á més de secretari, lo qu'equival a dir que manifasseja á son albir tot lo del comú, es hostaler y gavellayre y á casa seva, de pich ò de pelada, hi van á raure tots els comarcans, als que serveix, al preu que vol,