Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/211

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nes d'elles estavan cobertes de voltes de canó, descansant sobre senzilles impostes; en altres, tristejavan despulles d'enteixinat, sospeses sobre fumats cabirons y per quals trapes, á travers dels pisos superiors, se veya'l blau del cel.

 Una escala, quals grahons de pedra picada, al igual que'ls montants de les portes, han desaparegut, dona á les habitacions del primer pis, que's troban en estat consemblant á les del inferior. Ocupa'l centre del edifici un elegant claustre, quals galeríes altes son enfonzades, no quedant d'aquestes, complertes, més que dues arcades, vegentse'l sol de terra, clapejat de fragments de columnes y de capitells capolats. Un hermós finestral bizanti's destaca al fons y, en mitj de despulles d'enterraments profanats, s'aixeca una sepultura, no gayre més respectada, perque cal recordar que les nostres revolucions, tant la fera com la mansa, no s'han detingut ni davant de la venerable pau dels sepulcres.

 Com poca cosa més tenía que veure la jovenalla expedicionaria entre aquelles parets polsoses y mostrejades de terenyines y aquell paviment sembrat de rocalls y ortigues, aviat torná cap á fora en busca d'expansió. Calía untemperament observador y una ánima somniadora, com la d'en Montbrió, pera trobarse be entre aquelles destartalades parets y saberhi veure, nó lo que hi havía, sinó lo que hi havía hagut.