Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/224

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 D'aquí rodá la conversa sobre'ls possibles entrebanchs que podrían dificultar ò allargar el logro dels seus desitjos; si aquestos serían ò nó contrariats pels pares d'ella.

 —La mare ray... —digué la Montserrat, y ab això doná á entendre que, en tot cas, la oposició la temía del seu pare. També ho creya aixís en Ramon, mes un y altre convingueren en que, ab l'ajuda de Deu y ab la de sa constancia, no serían pas invencibles les dificultats que poguessen presentarse. Ab tot, en Ramon, com á home previsor, volgué lligar un darrer cap, preguntant:

 —¿Y si sobrevinguessen dificultats que no preveyem? ¿Y si tos pares tinguessen ja llurs plans tirats ò compromisos contrets?

 —Esperèm que Deu fará que no siga, —contestá ella, mirantlo afectuosament á la cara y comprenent la intenció de ses darreres paraules.

 —¿Y si fos? —insistí ell.

 —En una paraula, —feu ella, sostenintli valentement la mirada;— l'autoritat que sobre mí tenen mos pares, podría arribar fins á impedir mon casament ab tu, mentres y tant qu'aquesta autoritat existís, mes en quant á volerme casar ab un altre contra la meva voluntat, no ho intentarán may...

 —¿Y si ho fessin? —insistí encara ell ab tossudería.