pera salvarlo, baix el protectorat de son oncle, se dirigía á buscar una sòlida fermansa en les ben provehides arques de Serra Bruna. Era per les materies de bossa ahont li despuntava la malicia, ja fos efecte de la lectura de les gazetilles del Brusi, ahont sempre se n'hi veuen de fresques, ja per son contacte ab els timadors de Barcelona, que tan sovint lo prenían per anima vilis en sos progectes d'expoliació.
Mossen Joan, veyent que no se li allargava cap má piadosa pera ajudarlo á fer el salt mortal, se decidi á donarlo sol:
—Com á representant, donchs, de la familia Montbrió, —digué solemnement,— vinch jo avuy á demanar á la noble familia de Serra Bruna, la má de sa filla Montserrat pera mon nebot, en Ramon de Montbrió...
La poltrona de don Eudalt cruixí á impuls d'una sacsejada nerviosa de son propietari, que degué esser d'alguna potencia pera arribar á somoure aquella massa apática. Sos ulls y boca, que ja semblava no podían obrirse més, trobaren encara alguna franquicia qu'els hi permeté una major expansió. Permanesqué un moment com entontit. Després girá la vista envers sa esposa, com preguntantli: «¿Has sentit, Dolors?». Aquesta continuá ab la vista baixa, sense que semblés que la petició del senyor Rector l'hagués afectada gran cosa, per lo menos en el mateix sentit que á son espós.
