Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/237

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jo, te ja una cama á la sepultura! Jo sols dech regonèixer, ab els molts anys que porto de ministeri, que l'èxit no ha pas coronat els afanys dels qui treballem per mantenir la societat en lo bon camí.

 La llibertat, la igualtat y la fraternitat, son principis eterns de la lley de Deu, refrendats ab la Sanch de Crhist y proclamats per tots els Sants Pares; y no obstant, cada día veyem á la joventut desertar de nostres banderes pera còrrer vers uns altres principis, enlluernada per unes altres llibertat, igualtat y fraternitat de cartró, cobertes de talch y oripells. ¿Será que, dormits sobre nostres antichs llorers y atents sols á servar la puresa del dogma, l'hem tancat dins d'un tabernacle massa inaccessible á les mirades del poble? ¿Será que enervats nosaltres mateixos, sens talayárnosen, per l'esperit sensualista del sigle, ens havem deixat influir per les corrents ensopidores d'una falsa cultura que tira á destruhir l'ánima social de nostre poble, al que hem deixat de suministrarli la Veritat en la única forma que per flaquesa humana ò per designi de Deu sols sab copsarla? Una cosa y altra sosté en Ramon, y á n'això's refereix quan demana procediments nous y sanch nova. Y jo no m'atreveixo pas á sostenirli lo contrari.

 Don Eudalt, de tota aquesta parrafada, no n'entengué res sinó que la principal arma, la