Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/259

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




I



E

s cuestión de amor propio, repetía don Eudalt en les múltiples cartes ab que, desde son cau y aclucant els ulls al espectacle desolat de son casal, que talment semblava un cementiri per la quietut y la tristesa que hi regnava, assetjava á advocats y procuradors pera que apretessin de ferm en la qüestió del plet, y á diputats y senadors pera que li aplanessin el camí: es cuestión de amor propio y me conviene salir airoso de este asunto, CUESTE LO CUESTE. Y subrayava doblement aquestes darreres paraules com volguent dir: per qüestió d'interessos, que no's perdi.

 Heus'aquí com un home de be, inofesiu en el fons practicava la infame teoría de que les qüestions d'amor propi estan per sobre'l dret y la justicia; això sense perjudici de fer el ploricó sobre lo desditxat dels temps que correm.