Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/264

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


don Eudalt.—¡Aquí hi há qui vol jugar ab mí, y jo't juro que me la pagará!

 —¡Això es lo qu'havía de succehir! —s'atreví á contestar donya Dolors, no menos indignada.— T'empenyas en donar tortura á tothom, y aquí tens les conseqüencies de la teva obra. Potser sí que't pensavas que pledejántelshi á tort y á través uns drets que, justos ò injustos, els venen disfrutant de pares á fills per espay de cents anys, encara t'havían de portar sota tálem.

 —Míra, Dolors, no m'acabis d'exasperar. ¿Es á dir que no seré jo lliure de defensar lo meu, com qualsevol altre fill de mare? Ja no faltava sinó que vinguessis tu á defensar á n'aquesta bretolaya sense fè ni lley, precisament quan se propassan fins á faltar al respecte al que per tots conceptes es més que tots ells junts.

 —Jo no defenso res, —replicá ella coratjosament;— jo no faig sinó esplicar les coses, y al cap y á la fí no dich res que no ho hagi repetit cinquanta vegades. ¡Jo hagués sabut fer miques aquests malehits papers que't treuen de tino y que'm temo qu'han d'esser la desgracia de tots! ¡No hi deus tenir pas tanta fè en la justicia del teu dret quan te veig remoure cel y terra buscant padrins y prometent l'oro y el moro pera surtir ab la teva, cueste lo que cueste, que fet y debatut, per be que't vagi,'t costará