Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/268

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




III



L

es mirandes y balconades de Serra Bruna lluhían ab un esclat de llum que donava bò de veure. Fanalets de tots colors, graciosament combinats (segons opinió de don Eudalt), atxes de vent per les cantonades, teyeres abrandades á part y altra dels portals, una gran foganya davant del pati d'entrada, algun qu'altre cuet volador creuant l'espay y repetides tronades fent retentir la vall, donavan al casal un aspecte de festa, que recordava aquells llunyans temps en que la familia feya saber urbi et orbi que la mestressa havía infantat un hereu. No n'hi havía per menos. Don Eudalt havía guanyat el plet.

 Aquell matí havía retornat el senyor, després de prop d'un mes d'ausencia. La cartera que se n'havía dut, botaruda y pesanta com un plom, tornava... com una bufeta esventada, mes ¿què importava això, si tancava'l preciós