dre possessió de sos drets al empriu, tan gloriosament guanyats un mès enrera, per sentencia ferma del tribunal Contencioso Administrativo.
L'acompanyavan en Jaume Pòbul, Jutge de Pau, portador del document possessori, quí devía representar la forsa del dret en aquella jornada. Els demés eran quatre indivíduus y un cabo de la Guardia Rural, cos de flamant creació, especie de lleminedura ab que'l darrer govern d'Isabel volgué engalipar als pagesos quan sentía que'l terreno comemsava ja á mancarli sota'ls peus. Aquestos representarían el dret de la forsa; y uns y altres eran els encarregats de tráureli del foch, al bò de don Eudalt, les castanyes que'ls terralloners del poble, aixecats en creuada, en tal día com avuy, Sant Antoni de Juny, de temps immemorial senyalat pera pujar les remades á la montanya, volían disputarli, anch que fos á caixalades, com deya son capitost el Cerdá, l'altra bona pessa qu'oficiava de redemptor dels infelissos, als que feya bestretes al mòdich interès mensual de ralet per duro.
Ben considerat, ja hi posava'l coll també don Eudalt. ¡Mirèu que passejar sos anys y xacres per aquelles altures á tals hores de la matinada, ab aquella blanor de broma que li rosava l'abrich, ab aquella fosquetat que casi no bastava á mitigar la lluna al plè y respirant les
