comensavan á insinuarshi vagament siluetes d'arbres y penyals, qu'anavan prenent cos, acabant per tornarse feréstechs espadats solcats de capritxoses cascates; y, á lo mellor, els macissos, tossals y rases desapareixían, esfumats, engolits per remolins de boyra que naixía reinflada dels avenchs, com pels escotillons d'un escenari colossal.
Y'l sol anava enviant sos raigs de foch, sempre ab més forsa, y la broma retuda, desfeta, se disolía com sucre en l'aygua, se tornava tènue y lleugera, fins á transparentar la blavor del cel, y acabava per liqüarse en cristallines gotes, que perlejavan arreu pels matolls de boixerica y herba-tora. Allavors la vegetació á son torn se deixondía, esplajantse en delitosos perfums com de verge matinera. En aquell moment la campana de la hermita de Sant Antoni del Biern senyalava'l Llevar Deu.
