Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


un goig de poderli servir á sopar els rescalfolls del dinar, ab lo que hi fará dues ganancies: el dinar que s'estalvía y lo que al vespre menjará de menos.—

 En Ramon segui'l consell d'en Pascal: diná ab gana d'estudiant, feu la mitjdiada á tall de mestre y ja eran més aprop de les quatre que de les tres quan caminavan de cara á la serra y d'esquena al hostal, al davant el recader marcant el pás y cuydant que la conversa no decaygués un moment.

 Era una alhaja'l bon recader y en Ramon se'n convensé aviat. Home de mitja edat, magristó, més baix qu'alt, cara afeytada com á bon montanyench, més per costum que per la nosa que podían ferli'ls quatre pelots, escanyolits y mal nascuts, entremitj de les arrugues del cuyro ressech que li feya de cara. Son nas, ample y aplanat, acabava en punta baixa, com un didal de segador, ombrejant una boca de llavis prims y closos, menos quan parlava que, en veritat, era més sovint que no plou. Els ulls, petits y de gran vivesa, eran lo que donava més moviment á sa fesomía, per demés insignificant, però no mancada d'un cert ayre d'inteligencia y malicia bondadosa que predisposava en son favor.

 Portava barretina musca, dejús de la qual treyan el caparró uns rinxos de cabell gris; vestía gech y calses de pana y calsava sabates