Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/281

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


entre les immundicies en que vivían molts de sos feligresos, ni'ls sentits á les bravades de tota mena que per les finestres del confessionari li entravan, ni refugía les mil molesties y penalitats que l'exercici de son ministeri li imposava, al contrari, les buscava y desitjava, ab l'ascètica fruició de l'ánima abrusada de amor de Deu; mes, aixís, encara sa conciencia, alarmada pel desengany, exitada per la contrició, trobava peu pera fernhi cárrechs. En la mortificació y domini de les burgeses rebeldíes de sa naturalesa ¿no hauría pas buscat més la propia perfecció que la salut agena? ¿No s'hauría pas preocupat ab preferencia de assegurar son jornal espiritual, que d'aprimar la feyna en la vinya del Senyor? Perque l'obra més penosa de la caritat podrá esser la més meritoria, però no sempre es la més fructuosa. Y sinó, donchs, ¿perquè refugía la intimitat de llurs feligresos, quan aquests, felissos y contents, se creyan no necessitar de sa almoyna esperitual ò corporal? ¿Quín excés de delicadesa l'havía retret d'immiscuirsc en les qüestions comunals, en els llogarets més que á ciutat fortament lligades ab les intimitats de la vida? Tothom el benehía, es cert, tothom ponderava ses inacabables bondats, de les que, vingut el cas, tothom usava y abusava; mes, es aixís, com d'arrera enllá y sense que se'n hagués adonat sinó quan ja no tenía remey, se