Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/284

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que en aquells moments de penediment, se li representavan com á pecats, munió d'actes de bona fe y d'una ignocencia pariona de la ignorancia, però que la veu acusadora de son nebot, retrunyintli dins de la conciencia, li senyalava com á conduhents al divorci, que ara tant l'apesarava; recordavas, per exemple, de la emblanquinada de la iglesia, feta á pretext de qu'era fúnebra y rònega, obra que tant irritá á n'aquell y que á n'ell mateix li deixá'l cor oprimit quan sentí'ls comentaris, dels vells del poble que deyan si á la iglesia havían mudat d'amo y senyor: aquell balafi de joyes veyes y ornaments sagrats, penyores de totes les antigues payrals de la rodalía, adinerades pera provehirse de quatre trastos de quincalla, cortinatges de domás de cotó y flors de roba pintada, ab els que tapava les magestuoses línies del románich temple en aquelles festes en que, ab tot son zel, pretenía enlluhernar al poble ab fastuositats de fira, fent ressonar aquella nau ab sermons de ripiosa é inflada eloqüencia castellana, plens de llochs comuns y frases emmanllevades que, (ara ho veya be) no feyan vessar ni una llágrima, ni li portavan cap penitent al confessonari; aquelles substitucions de les antigues germandats, gremis y confraríes per noves associacions, estatuhides en llengua forastera y calcades en reglaments vinguts de qui sab ahont