y que, passat el primer moment, queyan en desús, perque no encarnavan en l'ánima del feligrès; aquells goigs y corrandes, de melodía tan suau, que ja les criatures apreníen dels llavis de llurs mares, preterits per cansons y villancicos de música y lletra noves (castellanes, se suposa), sense sentiment ni gust, que'l poble extrafeya ridículament perque ni les comprenía ni les sentía... tot això y moltes altres cosetes per l'estil, realisades de bona fè y fins al obgecte de seduhir al poble per la novetat ò, mellor dit, per la moda, se li agombolavan al cervell ab tot el pes d'una acusació, aclaparant sa ánima bondadosa Y senzilla.
La mateixa associació d'idees portávali á la memoria exemples parcials que li evidenciavan el mellor partit que podía haverne tret empleant una táctica diferenta. Recordava'l vell Rector de Prunés, mort molts anys enrera, el filosoph de la montanya, que li deyan bromejant llurs companys de ministeri, que may permeté cap influencia forastera en sa parroquia, qu'increpava personalment á sos feligresos desde la trona, avergonyintlos per sos vicis y fentlos perdonarse mútuament els agravis en públich al mitj de la plassa; que disputava ab ells, sota'l porxo de la iglesia, de economía rural y altres materies del art de la terra; qu'anava á les treballades á donarlos práctiques llissons sobre adobs y sobre'l ma-
