Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/289

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tot son esperit, en Deu primer, en son nebot després y, per fí, en sos amits feligresos. Y dues llágrimes, quinta essencia dels puríssims sentiments que l'embargavan, lliscantli per la cara, vingueren á caure dins del cálzer que tenía á flor de llavi.

 Com si aquella mística conjunció de les llágrimes del creyent ab la sanch puríssima del Fill de Deu segellés un prometage de redempció, sentí, allavors, que'l sacrifici de la vida's tornava lleu y petit y que un bálsam de consolació li anava endolsint, endolsint l'amargantor de fel de qu'estava negat son cor.