Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/292

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jar al empriu, mal que fos á, tomballons per sobre d'ells. Com si hagués estat gayre difícil á n'aquests, reforsada l'arrera guarda, tenirlos á ratlla y, un cop á la Portella, barralshi'l pás anch que fos á cops de pedra. Altres, més capboigs eneara, volían senzillament recular cap al pla y entrar ab els remats á sach en els conreus de don Eudalt, allavors á punt d'espletar. Y tot eran ordres y contraordres que feyan anar el bestiar d'assí d'allá, amunt y avall, formant remolins y pedrejantse més de dues besties. Per fí, en mitj d'aldarull de crits, renechs, bruels de vaques y lladruchs de gossos, aná prenent cos la solució més práctica, la única possible, que consistía en seguir baral del Biern amunt, bosch á través, y guanyar l'espadat pel grau de la Guixosa. El tragecte era llarch, mes á forsa de gent y ab els bons cans que duyan, apretarían de valent, y, ja que no arribarían primer á la jassa de Cortils, per lo menos ningú'ls aturaría pas d'entrar al empriu per part de tramontana y un cop dins... «allá'ns veurèm les cares».

 —¡Apa, donchs; Biern amunt y fòra!—

 Y xisclant, udolant y aquissant als gossos que, com esperitats, caixlejavan les cames de les besties díscoles ò tardanes, remassaren la vacada, arriantla per davant, deixant enrera les ovelles, que no podían seguílshi'l pás.

 Quan mossen Joan surtí á fòra ab l'escolá,