Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/315

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


s'havía esllanguit bona cosa, perdent aquell posat festós que la caracterisava, mes en cambi havía guanyat en delicadesa de línies lo qu'havía minvat d'exuberancia de formes. Les penes l'havían tornada seriosa y entenimentada: sos ulls joganers havían adquirit una mirada fonda y penetrant, que reflexava tot un mar de serena tristesa, y sa boca, abans sempre desclosa per un dols somrís, s'havía plegat vigorosament, sense desformarse les suaus línies de sos llavis, molsuts y rosats. Son conjunt, sense perdre l'atractiu d'una bondat ingènita, s'imposava per la conciencia de que era ella la única ánima qu'en aquella casa restava sencera.

 Desohint els consells de la familia y del servey, ni una sola festa deixá d'assistir á la parroquia, acompanyada sols de la Loreto y de una criada vella, ocupant sempre son setial en el banch de la familia, y acabats els divins oficis, després de visitar al vell Rector y alguna familia de la seva intimitat, atravessava sense temensa ni afectació la plassa, casi sempre ocupada per rotllos de jugadors y de garlayres, pera muntar en el carruatge, sense que per un may ningú li faltés directa ni indirectament al respecte. Semblava com si la cubrís l'ombra protectora de son enamorat, qual recort, si cada día era més fondo en son cor, tampoch s'havía esborrat del tot de la memoria