—¡Ay, Senyor! —exclamavan ells ab la seva ingenuitat bosquerola.— ¡Prou qu'ho veyam que'l Cerdá es un janfosca que no més mira per ell, mes... ja veurá... pensavam que ningú com ell fer la guitza al altre janfosca..!
—¡Just y cabal! Y entre'ls dos janfosques vosaltres n'heu sigut tornadors, pagant també la vostra part de janfosquería. Perque, diguèmho clar, vosaltres, els que teniu poch ò genss de bestiar, poch vos dona ni vos quita que l'empriu sía d'en Pere ò d'een Pau. Llevat d'alguna rompuda, ahont hi deixeu la salut á cambi de quatre sachs de mastall magre y que igual explotaríau d'un compte com d'un altre, per lo demés tant tindrèu com tindríau. Sinó que á n'aquell brètol li va convenir, ell sab perquè, alsar la llebra, y vos va pendre per gossos, aquissantvos perque l'ajudesseu á conseguirla, y vosaltres corríau com ximples, pensant menjárvosla primer. Vosaltres vos heu trencat el coll, mentres que'ls més interessats en la cosa s'han quedat al agoyt. Lo cert es que tots, desde'l senyor al darrer terralloner, tots, qui més qui menos, heu jugat de ganyó. Fins jo mateix confesso qu'he pecat de descuydat y mandrós, no creguent may que hi hagués tanta falta de bon seny. Quan vaig adonarmen, encara que tart, tot era avisarvos, pregant y suplicant, però ¡cá..!, tothom anava á la boja. Si la gent de seny se m'hagués posat al costat,
