Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/319

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ja vos asseguro jo que no gemegaríau lo que gemegueu. Però está vist qu'al Rector no'l busqueu sinó per necessitat.

 Els infelissos se quedavan admirats de la tornada del Rector, que per ells era ben nova, mes com sentían la escoyssor del dit sobre nafra, acotavan el cap y callavan.

 Cal regonèixer que mossen Joan no era'l mateix d'abans. Havía desaparegrut aquell capellá mansuet, de cor irreflexivament tendre, que's fonía, com la cera, davant de les miseries agenes, enternintse fins á llagrimejar ab les canteules d'una beata, sacerdot de melodrama, apropòsit pera fer plorar sobre les págines de una novela, pera fer pás al filosoph práctich, en qui el cap sempre domina'l cor, figura més humana, més montanyenca, menos angelical tal volta, però més apta pera desempenyar ab fruyt la complexa missió parroquial que requereix, com prevé l'Evangeli, no desapareyar may la candidesa de la colonia de l'astucia de la serpent.

 Era una conseqüencia de la revolució d'idees que forjava en son enteniment d'ensá de la reaparició del seu nebot. Els exabruptes d'aquest, ab ses grans síntesis sociològiques é històriques, ab sos realismes crusos però lògichs y sos entusiasmes generosos obrant com un reactiu, posaren en acció'l cabal de ciencia dormida ò estática, per dirho aixís, qu'ell possehía,