Vés al contingut

Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/322

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



XIII



S

erra Bruna, 24 de Septembre de 1863.

Estimat Ramon:...

¡Bé te n'he escrites de tristeses desde nostra separació! Particularment desde la feta de la diada de Sant Antoni, no faig, més que comunicarle dòls y llágrimes Però considera que aquestes cartes són l'únich desguás de mon cor, perque altrement la meva vida es sols un dolorós fingiment. Ab la mamá fingeixo un coratge que no tinch, per no amargarli les propies penes; ab el papá dech fingir indiferencia, perque conech que l'apena molt qu'una's mostri afectada pels contratemps, dels que comensa á compendre n'es ell el causant; ab la Loreto, alegría, per no enfosquirli més encara els ja prou tristos horitzons de nostra soletat; ab el servey m'es precís mostrarme superior á les circunstancies, perque ja massa que comprenen que som jo la única persona que queda