á la familia pera fer cara á la situació. Sols ab tu, qu'estás per sobre de tot, m'es donat esplatjarme y donar surtida á la intensa pena que m'ofega y que sense aquests esplays me mataría.
¡Quín estiu més trist! Fins la naturalesa hi ajuda, donchs una terrible secada, qu'ha perdut les cullites, fa rossejar els herbeys y esfulla'ls arbres ans d'hora. Ademés, malaltíes, soletat y abandono de tothom. De tants parents que'ns visitavan, apenes n'hem vist cap enguany. Uns han pretextat ocupacions, altres contratemps y alguns la inseguretat de la cosa pública. Potser aquests eran els més franchs, perque'l papá, que devora'ls periòdichs, fa temps que li sento dir que á la madurada dels préssechs tindríam la terrabastada. Y ja hi soms á la madurada dels préssechs.
Donchs, á més de les circunstancies especials que'ns rodejan y que per sí soles sobran pera entristir mon esperit, hi há encara aquest no sé què de pahorós que's respira en l'atmòsfera y que fa presentir temps encara més difícils que'ls presents. El primer síntoma de que tenim la tempestat á sobre, l'han donat els destacaments de Civils y Rurals que teníam guardant el poble y que, com les aurenetes á la primera fredorada, han desaparegut de cop. Al rebre el papá aquesta noticia, va tenir mitja obehina.