Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/329

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mirada per la facilitat ab què ho fa, á la seva manera, ja no m'estranya que se'n rossegui al poble, per més que tothom el té per un pillo. Jo m'esforsava pera ferme cárrrech de les saves esplicacions ab el desitj de entrar en les comparanses que pots suposar.

 La impressió que n'he tret, encara que incompleta per rahó de la distancia, es que si be gastava moltes frases apreses de memoria que segurament ni sab be lo que significan y que semblan respirar certa noblesa d'intencions, en realitat tirava més á afalagar á la bestia que á la persona. Tot era excitar les passions y aquissar als uns contra'ls altres. Algunes vegades li he sentit barrejar el nom del senyor, que pronunciava á tall de mofa, ab insinuacions que res tenían de caritatives, insinuacions que'l poble acullía ab verdadera fruició.

 La plantació del arbre ha sigut cosa senzilla. Ell mateix, el Cerdá, ha près un tany de freixe y l'ha ficat d'arrels al sot, adobantlo ab pa y regantlo ab ví, símbols, deya, de l'abundancia en que des d'avuy viurá'l poble.

 Després han vingut escenes d'un gènero més bestial. El Sabaté ja ben borratxo, revestit ab una camisa, ha fet la parodia de la benedicció, ruixant ab una escombreta xopa de ví l'arbre, y fins á la concurrencia, moguent un fort escándol y provocant protestes que suposavan un principi de reacció en els qu'enca-