Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/330

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ra conservavan un resíduu de seny. Tal deu haver advertit el Cerdá, que ha acabat la ceremonia canant d'una garrotada la esquena de aquell infelís, sense consideració á sa gerarquía de vis-president de la Junta Revolucionaria.

 Pera solemnisar la festa, l'amo del poble ha fet tritllejar de valent, ensemps que'ls armats feyan gales y la cobla de Prunés sonava compassos endemoniats que'ls homes ballavan ells ab ells perque les dones estavan casi totes retirades. M'oblidava de dir que per disposició també del Cerdá, desde'l principi s'ha tret á la plassa un bot de ví, del que tothom tirava qui més podía. Darrerament, molts ja jeyan per terra, revolcantse en ses propies immundicies.

 M'he retirat de la persiana ab l'ánima encesa de pena y vergonya. Al estudi he trobat á mossen Joan que resant plorava. Son aplanament m'ha fet tanta pena, que per no apesararlo més no he volgut contarli lo que havía vist y sentit. El pobre home s'oposava á la meva marxa per temor d'algun atropell, y al veure ma forta resolució ens volía fer sortir per la part de l'hort acompanyades d'en Pascal y la Felissa. Ni això he consentit.

 ¿Ho creurás? me sentía desconeguda y coratjosa pera qualsevol cosa. Era tal la meva exaltació d'ánim, era tant lo que m'havían afectat aquelles escenes de rebaixament del