al poble ab un cop de corneta. Un día aparegueren les cantonades cobertes de rètols que, ab lletres vermeyes, deyan: Guerra á Madrid.
Sols se'n commogueren els capitossos, perque de Madrit n'esperan la legalisació de llurs pirateríes y la confirmació de les canongíes que se van repartint. La policía'ls arrencá en mitj de la indiferencia de tothom.
Mossen Joan alsá d'entre les mans el cap, que ja li bullía, afectat per tot aquell ordre de consideracions, y exclamá:
—Y donchs, ¿còm ha d'haver nom tot aquest bullit y com ha d'acabar, pobres de nosaltres?
—Ne dirèm la Gloriosa, per mal nom, —feu l'altre, arronsant les espatlles. Y després afegi: —En quant á sa finalitat, fa de mal preveure. Sería inútil voler rebaixar la trascendencia dels fets y negar la gravetat de la crisis que's desperdicia: al contrari, crech que portará una trista seqüela de llágrimes y de sanch. Mes com no oviro enlloch la virtualitat d'una corrent regeneradora, me temo que'ls que restarán en peu veurán tornar el fanch al fons y les taques de verdós llot clapar de nou la superficie de les aygues térboles y mortes, que seguirán descomponentse pera aliment de les plantes grasses, que no morirán may. Tot aquest brugit no es pas la extremitut d'un cos viu que reacciona: es sols la xanès del mosquer que formigueja, barayantse, sobre les nafres d'un rossa.
