Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/395

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




VII



M

i senyor m'ho acaba d'innovar, —deya en Basi, tot fregantse les mans de goig, dirigintse á n'en Montbrió;— «Don Ramon es ara aquí l'amo; respectèulo y obehíulo en tot, com si fos jo mateix». Aquí'ns té, donchs, al seu comando. Soms pochs, però decidits á tot. Vostè mani, que ningú li replicará un pèl.

 Vejám ara si'n treurèm l'entech, —continuava, no poguent ocultar la seva satisfacció,— que li asseguro que m'han fet posar cabells blanchs. Basi aquí, Basi allí, sempre en Basi per tot y en Basi no podía fer res de profit. Mi senyor espatarrat y sense esma per res, no fent ni deixant fer, qu'es lo pitjor; mi senyora sempre malicosa y feta una esponja, y encara sòrt de la Montserrat, que té un esperit com un brau y un cor que no l'acaba may, mes una senyoreta... ja se sab, ¿què pot fer? Jo prou el tenía'l meu plan, però...