Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/396

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Vejámlo, donchs, el vostre plan, —feu breument en Ramon.

 —Es molt senzill: això sí, s'ha de pegar falconada á la bossa de mi senyor, perque... ja se sab que no's fa pas xacolata sense cacau, y quan convé... Donchs, vegi lo que hi há que fer. La gallardía del Cerdá consisteix en que disposa de més de quaranta homes armats, á quins paga (de la bossa del comú ¡eu!) dues pessetes diaries; donchs fem córrer la veu de qu'aquí se'n donan tres, y abans de dos díes ne tindrèm més que no'n voldrèm, y... allavors, ja me'n encarrego jo de posarli les peres á quarto á n'aquell brètol...

 —¡Ay, amich Basi, que n'aneu de lluny de osques! —feu en Montbrió, interrompentlo.— Ja li vull pegar la falconada á la bossa de mi senyor, que diheu vos, mes no pera comprar homes á tres pessetes. Hem de picar més fondo y tractar de curar la llaga en lloch d'enverinarla. Jo no tinch pas de defensar als terralloners, encara que'ls crech més enzes que criminals, ni menos al Cerdá, al que tinch en el mateix concepte que vos; però no s'está pas Serra Bruna tan net de culpes y pecats, que poguem gastar gayres gallardíes. Á n'això hem d'anar: á que la causa de Serra Bruna sigui la del dret y la justicia, no planyent sacrificis pera lograrho, y veurèu com expontáneament se desllindan els camps; allavors sí que podrèu