Vés al contingut

Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/397

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

dir que son enemichs tots els que tingueu al davant y tractarlos com á tals.

—Sí, prou... —feu, tot gratantse'l cap, en Basi, que no comprengué pas bé lo qu'en Montbrió li deya;— ja ho entench, però míri que'l Cerdá es un mal sorge... y per aquest camí, quan hi arribarèm... potser será tart.

—¿Será tart? —respostá l'altre cloguent la conversa.— Potser sí, si perdèm el temps. Lo que convé es parlar menos y obrar més. ¡Apa, mans á l'obra!