del honor y de la justicia! Ab vostè'ns entendrèm desseguida: èntri.
Y, prenentlo rápidament: pel bras, se l'emmená cap á dintre, deixiantse ell conduhir, de segur encantat de vèures tractat ab tanta cortesía.
Seguidament torná á aparéixer en Montbrió fet un argent viu y, mentres feya introduhir també al pobre Cerdá, estabornit encara y glopejant sanch, cridá al sargento del piquet:
—Sargento: prèngui dos números y èntri.
Aquest obehí, ni més ni menos que si'l manés son quefe natural. Al replá de la escala, mitj de grat mitj per forsa, se'ls feu deixar les armes en un recó.
—Dos números més, —cridava de nou als del piquet, ja sense cap superior.
Obehiren els dos de cap de fila, y aixís de dos en dos y mansament anaren entrant y depositant les armes sense cap dificultat ahont veyan apilades les dels seus companys.
Els capitossos que, sustrets un moment á la influencia hipnotisadora d'en Montbrió, tornavan á grunyir, com tractant de revifar l'esperit dels seus, quedaren per virtut d'aquesta rápida maniobra més confósos y aixafats. Comensaren á xiuxiuejar entre ells y, fos per temor, per vergonya ò per previsió, se dirigiren al portal y desaparegueren sense donar cap ordre y seguits d'alguns, pochs, dels seus.
