Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/409

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Estudiant lo que se'n diu psicología de les multituts, pot notarse la semblansa que hi há entre l'acció de les corrents passionals oposades reflectantse sobre un aplech d'individualitats y la de les corrents atmosfèriques esgrafiant ses lluytes sobre la superticie del mar.

 En el cas present, ab sols observar aquell atapahit conjunt de fesomíes anheloses y corpreses, podían apreciarse les diverses facies de la lluyta trascendental entaulada entre les dues corrents que's disputavan el predomini sobre aquell petit mar de passions, fins á cert punt inconcients. La bofetada mascle ab que l'enginyer clogué la disputa, fou el período álgit del procés psicològich. L'audacia del un nivellava l'excés de forses del altre; les dues potencies se contrabalansavan. Un moment de vacilació ò de feblesa per part d'en Montbrió, y sa influencia hauría sigut retuda ab conseqüencies difícils d'apreciar. Ara, sa bona estrella ò la fè en sí mateix l'havía salvat. La tasca més perillosa quedava feta. La fera, si no rendida encara, estava dominada.