Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/411

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


presiri. ¡Infelisos! ¿Què us heu pensat? La impunitat, si n'hi há, que no es pas sempre, avuy com en tot temps es sols pels grossos, pas per vosaltres que, mentres no poseu seny, sempre vos tocará'l rebre. ¿Que us heu cregut qu'ha de durar sempre aquest desgovern, que permet qu'un miserable escribantot de poble's fassi rey, montant una moixiganga de junta y armant á costes del vehinat algunes dotzenes de desanimats pera que li ajudin á ferse'ls seus? Bona ò dolenta, tornará la lley á imperar. De bon grat ò per forsa, l'ordre s'imposará, tal volta en profit dels mateixos capitossos que avuy empenyell y s'aprofitan del desordre, y vosaltres ¡infelissos! pagarèu la pena dels que us han engalipat pera que'ls hi traguesseu les mellors castanyes del foch.

 Me direu que quí tenía obigació d'ampararvos vos havía abandonat y fins s'havía constituhit en vostre enemich. Això ho he deplorat jo abans d'ara y això mateix ha amargat la vida al bon Rector, que us estima més del que mereixeu. Però vosaltres, qu'heu tingut memoria pels agravis del senyor d'aquesta casa, no n'heu tinguda pera recordar les vegades que d'aquí n'heu tret beneficis en les supremes necessitats; vosaltres, qu'heu sabut trucar á la porta de la Rectoría per les vostres conveniencies, n'heu fugit quan d'allá'n surtía la veu de Deu, qu'es la de la justicia y la honradesa;