Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/415

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que de temps es l'esca del pecat del poble, els demés...

 —Els demés s'hi feyan sopes, —afegí en Ramon, endolcint ab una mitja rialla la duresa de la interrupció.— Per lo demés, —continuá,— ja ho reconech aixís, y per això no'ls dono tota la culpa. Ja sé jo qui'n té bona part, si no tanta com el Cerdá. Ja sabeu vosaltres á quí'm refereixo, perque no es pas cap secret per ningú les topades qu'ab don Eudalt he tingut, ab motiu de les coses del poble. Avuy aquell, allissonat per la experiencia, ha comprès que no anava bé y está disposat á reparar els mancaments en que pugui haver caygut. Ara falta saber si'l poble de Vall de Pedres está disposat á escoltar la veu de la rahó y de la justicia.

 Aquells senzills pagesos alsaren les oreyes, igual que'l noy agobiat per la reprensió del mestre, al sentir les primeres paraules que li profetisan el perdó, mitjansant la esmena.

 —¡Vehins de Vall de Pedres, escoltèume! —cridá en Montbrió, aprofitant tan bones disposicions;— aquí sou la majoría dels habitants del poble; donchs ara es hora bona pera que deliberèu sobre lo que us convé. Ficsèuse bé en que qui us parla no es fill del poble, si bé us ha donat més probes d'apreci, tal volta, que altres qu'aquí son nascuts; que tampoch té aquí interessos que puguin anarne més bé ni més malament, per lo que feu ò deixeu de fer.