¿Nò volía això dir que per la tal carrera's prescindía de tot lo que la humanitat ha escrit en la llengua mare de totes les llengues?
Heus'aquí lo qu'era mossen Joan com á home de lletres. Pel demés, un cor de noy que quan renyava's tirava un remordiment á sobre y quan reya li escapavan les llágrimes, qu'en ell, més qu'altra cosa, eran signe de entendriment, ja que les grans penes se les passava sol y ab ulls aixuts.
Exercía de Párroco per amor al art ò, com ell deya, perque no sabía fer res més. Per naixensa, per educació y per temperament, no era popular; era sols per esperit de sacrifici, per abnegació seráfica, per natural bondat de cor y per odi á la propia carn, qu'havía vensut sos impulsos y dominat sa naturalesa, fins á doblegarla sota les miseries y les impertinencies de sos feligresos. Aixís havía conquerit l'amor y la vencració d'aquestos, que abusavan de son carácter angelical y dèbil, sense que sovint seguissen sos consells més enllá de ses propies conveniencies.
Físicament considerat, era mossen Joan home de bona presencia, si be lleugerament corvat, ab més abundancia d'òssos que de carn. En sa cara, aixuta de vianda, s'hi marcavan tant els òssos, qu'un anatòmich hauría pogut catalogarlos sense pena; mes, apart d'això, com sa pell era d'un rosat sanitós, feya de
