Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/436

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ha fet. Això mateix li tinch manifestat personalment; fins li vaig demanar perdons per les paraules ofensives que contra d'ell vaig proferir; li vaig pregar de venir á casa pera ferli més patentes les meves manifestacions, y estich disposat á pagarli sos serveys á qualsevol preu. ¿Què vols més?...

 ¡Si n'eran de fondes les arrels que la mesquinesa tenía clavades dins del cor de don Eudalt! Vensut en tots terrenos, rebregat per totes les circunstancies y per tothom, obligat á cantar la palinodia en tots els tons, quan semblava del tot convertit, surtía encara ab ciris trencats que denotavan ensemps sa curtedat de inteligencia y sa petitesa d'esperit. Sa filla l'escoltava ab verdadera pena quan anava dihent:

 —¿Què vols més? Però, veurás: una cosa son els meus interessos y altra cosa la meva sanch representada pels meus fills. Crègasho, filla: si't parlo aixís, es per lo que t'estimo, per la temensa que tinch de qu'aquest home no't fará felissa. Es un gran home, es cert, molt sabi, molt valent; té'l dò de gents, que tu dius; tothom, l'exalta, portantlo en palmes; mes ¿no comprens qu'això mateix l'haurá malejat, fentlo tornar orgullós? La costum de veure á tothom sota d'ell, l'haurá fet voluntariós. Y aquelles promptituts de geni... dòna... ¿no't fan por? Y aquestes delicadeses... Perque has de saber que'ls homes son molt diferents de marits que