Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/440

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


superior á la vulgar è instintiva en que fins ara havía viscut. Perque fins aquells sentiments de familia qu'havía fruhit y aquelles práctiques cristianes que l'havían fet gosar en sa vida patriarcal, eran sensacions que ben considerades no li entravan gayre més fondo que'ls egoismes de la carn.

 Llarga estona estigué contemplant á sa pobra filla que, ab la cara llagrimosa cayguda sobre'l pit, semblava gosarse en les propies amargures y fins trobar dolses les fiblades que li partían el cor. Per primera vegada, com si sos sentiments anessin adquirint una perfecció desconeguda, pressentí aquelles dolceses del dolor resignat, dolceses inesplicables, que sols es dat assolirles á les ánimes redimides de les miseries del món. Y'l nou curs de sos sentiments, esterrajant les crostes d'egoisme que encara entelavan son amor de pare, deixá á aquest al descubert y triomfá, no poguent resistir ja la tentació d'atraure á sa filla sobre son sí.

 —¿Tant l'estimas? —repetí ab veu baixa y tremolosa.

 —¡Sí! —respongué ella ab tendríssim esclat.

 Allavors ell comensá á amanyagarli la testa, desembullant els abundosos rinxos que li tapavan la cara, separantlos poch á poch á una y altra banda, acabant per estamparli un òscul al front. Com la sensitiva's reviscola al bes del