Se tractava d'evacuar la diligencia de demanar oficialment la má de la Montserrat de Serra Bruna, y don Eudalt semblava voler esborrar el recort de les passades repugnancies, donant al acte la major solemnitat possible, ajustada als rituals de la casa.
—Crègui, —continuava en Montbrió,— qu'es per mí un sacrifici donar aquest pás en la forma que se m'exigeix. Mes, en fí, no se'n demanan pas cada día de blancas manos y'l meu cas bé val la pena de ferlo un sacrifici. Ademés, ho faig per compláurel á vostè, que s'hi ha empenyat, perque'l futur sogre, desde qu'hem fet les paus y s'ha resignat ab les meves estranyeses, crech que m'admetería tal com m'hi presentés, y en quant á n'ella... no necessitarem pas tanta requincalla'l día en que de veritat ens varem prometre.
—Desengányat, fill, —digué'l Rector, ab veu reposada;— si volem viure en societat, es precís que n'acceptem les molesties que'ns proporciona. Això t'ho porta l'hèureteles ab noya bonica, de bons cabals è illustre prossapia. Vés á demanar la mossa dels Rònechs ò la pubilla de Xanachs y podrás ferho en cos de camisa y ab calses de burell.
—Ja estich en aquesta, ja; però no les ha pas calculades totes les dificultats del nostre compromís, ni jo tampoch, fins ara. Figúris que jo me posaré de vintiún punt, segons la pauta del
