Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/457

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aquest pessigadet de gers, que semblan talment de coral. Se cullen entre aquells esbarzers dels cingles, ahont vostè hi alsa les perdius. Un s'hi esgarrapa les mans pera abastarlos, com se les esgarrapa també vosté pera reclutar aquells estols de brivalls mitj selvatges, als que, pera ensenyarlos la doctrina, té de comensar per ensenyarlos á parlar, y aixís com els sacrificis de sa missió se li centuplican en satisfaccions del cor, també copsará les dolceses d'aquesta fruyta bosquerola y esquerpa per excelencia.

 Vaig pera donya Dolors, la excelent mare y mestressa model... vaja, no'n diré pas més per no sofocarla, però permètim que li dediqui aquesta escullida mostra dels exclelents fruyts de nostra terra; aquesta poma camosina, que no té rival en el món, y'l día qu'aprenguem á conresarla, será una font de riquesa pera nostres montanyes. Vull afegirhi que les virtuts d'aquesta fruyta no son ben apreciades, sinó pels qu'han tingut ocasió d'assaborirles. ¡Vègila que daurada, que sencera y qu'aromática! Aquí no hi há desperdici; tota ella es cor.

 Y mentres la poma giravoltava lleugera per la punta de sos dits, la fuya del ganivet la despuyava de la pela, qu'anava allargantse y cayguent en graciosa espiral.

 —Á don Eudalt, vaig á dedicarli... el rey de la fruyta de convit, aquest rumeu de crosta