Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/458

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rugosa, que tanca una verdadera riquesa de gustos, que fan la enveja dels bons gurmants. Com té la crosta dura, costa d'arribarhi, perque sembla bona mica gelós de les propies intimitats, que no fa pas accessibles á tothom. Però arrebassèuli'l secret de la seva resistencia, obriu l'arquimesa ahont tanca les seves virtuts y us quedarèu emmaravellats del seu tresor.

 El meló caygué al fons del plat, formant una estrella que don Eudalt acceptá ben cofoy.

 —¿Y per tu, germaneta? —encarantse ab la Loreto.— ¿Què trobaré que fassi per la nostra dayna? Míra: vaig á ferte present d'aquest ramell de nespres, qu'es fruyta saltadora y molt del gust de la gent de poch seny. Es de forma graciosa y de sentit delicat... una mica picantona, com tu mateixa, sols que pera madurar necessita... paya y temps. Té.

 Y ara vinch ab tu, promesa meva. De propòsit t'he deixat la darrera, lo que vol dir que ja comenso á considerarte com de casa. Vull dedicarte aquesta preciosa taronja, vinguda de vora'l mar. Els grechs ne deyan el fruyt de or y'n feren el símbol de la bellesa, tancantla dins d'un jardí, guardada per un drach de sèt caps. Lluny de mí forsar el símil, que resultaría injust y fora de lloch, —afegí somrient;— considerèmla sols com la mística representació de la bondat del cor, reclosa en la bellesa