Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y'ns proporciona recursos pera atendre á nostra subsistencia y fins á nostre benestar en lo material. Sentades aquestes premises, formulèm el silogisme...

 —Ja veurá, senyor oncle, —feu en Ramon somrient,— veig que vostè's recorda massa de sos companys d'aula y sempre treu al sol sa sotana d'escolástich, que fa molt temps que ha passat de moda. Déixis de silogismes y solecismes, d'argumen ts y d'argucies, que prou sab que jo no puch pas seguirlo per aquest camí. Jo no estich pas avesat á midarles aquestes coses ab el compás de la dialèctica. Jo sols sé que regular no es pas destruhir y que, si Deu condemná al home á treballar, li doná'l bou y l'ase perque l'ajudessin y que, pera cumplir be'l precepte del treball, no es pas precís que suhem sempre á raig fet ni que anem de contínuu treyent el fetge per la boca. El treball de la inteligencia es tan treball, per aquells efectes, com el de la forsa, y jo sols pretench que'l bou tiri l'arada y l'home empunyi la rella.

 —Si no es més qu'això, no cal que t'escarrassis, perque es lo qu'ha succehit sempre. Mes ja entench el símil: vols la forsa bruta pera la bestia ò sigui pera la naturalesa y'l treball intelectual pera l'home. Ara que t'has surtit tan be de la primera proposició, anèm á la segona. Si'l treball es no sols el medi de