Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/462

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


els temía perque'ls empleats se'ls hi llevavan la gorra y per no despláurels se deixava saquejar.

 —¡Tu tenías rahó! (se complavía ja en tutejar al seu futur gendre) tu tenías rahó al assegurar que de polítich verdaderament honrat no n'hi há cap. El més inofensiu (com jo per exemple) es culpable de complicitat ab els verdaders criminals als que obeeix, defensa, vota y se'n serveix ò quan menos oculta esplícita ò tacitament.

 Tot això no ho aprench ara, perque quan tu ho asseguravas jo ho regoneixía interiorment, però creya que s'havía d'ocultar per conveniencia y para evitar un mal mayor. Lo que he après ara es el valor necessari pera publicarho y confessar mon tant de culpa. Quan convingui ja'n treuré de caretes, però comenso per trèurem la meva, prometent formal esmena. D'aquí endevant no tinch de callarmen cap, al pá pá y al ví ví, y qui no li agradi que ho deixi. Entre tantes coses com tinch d'agrahirte, una d'elles, l'unió del poble, l'hem de conservar á tot preu, pera defensarnos dels polítichs anch que sigui á escopetades.

 —¡Poch á poch! —li deya rient en Montbrió que's complavía en ferlo cantar, admirat de lo radical del cambi qu'en ell s'havía operat,— ¡poch á poch! vejám si jo l'esbojarrat y revolucionari d'abans, encara li hauré de tirar la