Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/465

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'una manera consoladora vostre camp, que veurèu recular els moderns alarbs, vergonya de nostres temps, y si més nó, deixarèu ben assahonada la terra pera que'ls vostres fills pugan recullirne'ls vinents esplets.

 Per això beneeixo una vegada més el pacte que avuy hem, celebrat y demano á Deu que'l casal de Serra Bruna sigui'l cenobi hont s'hi consagri la sacrossanta fòrmula de la sanch nova, única esperansa de salvació d'aquesta malhaurada terra.

 En quant á mí, —afegí ab veu commosa,— vos ho repeteixo, no hi contèu pas. Som com el patriarca Moisès que sols lográ la gracia de llambregar al lluny la terra de promissió, suprema aspiració de la seva vida. També l'he ben cobdiciada la nostra terra de promissió, si bé per mos pecats he trigat á veuren el bon camí. Ara que'n sento ses alenades, ara la vida'm manca y conech qu'he acabat ma missió en aquest món. Es un pressentiment que no falla. Deu ho vol aixís, alabat sía Ell per sempre.