Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/47

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dignificació del home, sinó també de guanyarse'l pa ò atendre á sa subsistencia, y tu logras, com dius, que'l treball de dèu lo fassi un sol, pregunto jo: ¿qué farán els altres nòu?

 —Se mirarán com l'altre treballa, —respongué rihent en Ramon, com no donant importancia á la obgecció.

 —Está be, —digué son oncle, impertorbable, buscant la revenja de la ironía de son interlocutor,— y en aquest cas també's deurán mirar com menja, á menos que aquest vingui obligat á mantenirlos ò que tu, ab tes deduccions, hagis trobat la manera de fer que basti al home menjar un día de cada dèu. Per més que t'asseguro qu'aquí toquem ja les conseqüencies del sistema, ab els pobres que trucan á la porta y son treballadors vagatius, teixidors de la Pobla uns, faixayres d'Olot altres ò be corders de Camprodon, gent tota que s'haurán cansat de mirar, ab les mans á la butxaca, com un sol fa la feyna de dèu.

 —Bromes apart, —replicá en Ramon,— cregui, senyor oncle, qu'es un error pensar que les máquines roban, feyna als brassos: lo que fan es vulgarisar y embaratir els articles, aixamplant el camp de la producció. No nego'l fet que vostè'm senyala, mes es sols un efecte passatger de la tranzició. Al aparèixer el primer ferrocarril, molts profetisavan la mort del gremi de traginers y, en efecte, de montent les